Atletisme popular, per què no el fem també a les pistes d'atletisme?

Ja està obert aquest espai que preten ser l'extensió virtual de l'Ateneu Atlètic de Barcelona i que ens servirà per escalfar motors pel debat del dia 20.

Doncs seré la primera a opinar. Primer cal analitzar les causes. Jo crec que és un tema d'esport-salut, de comoditat i d'inseguretat. Les 3 coses juntes. Per això els atletes que es dediquen a la ruta no es plantegen en cap moment que poden competir en pista. Competició, pot ser un altre motiu (hi ha a qui no li agrada competir).
Esport-salut perquè el perfil del "ruteru" és sortir a córrer dos, tres, quatre o cinc cops per setmana, uns minuts determinats ì prou. Per desconectar i sentir-se millor, però no amb el súperobjectiu de ser un gran atleta. (Tot el que dic són suposicions i puc estar equivocada, eh!).
Comoditat perquè és més fàcil sortir a córrer al parc del costat de casa o a la cinta del gimnàs que informar-se, preguntar en un club, una pista, etc.
Inseguretat perquè ets un més de tants, i el teu acte queda dissimulat entre tants i tants. Quan veus una cursa popular veus passar moltíssima gent de cop i no et fixes, en una pista veus els atletes amb més deteniment, ja que són bastants menys els que passen per davant teu alhora. Aquí ho deixo. Aviam què diueu els altres!

Jo crec també que simplement al corredor popular no se li passa pel cap que existeixi la possibilitat de la pràctica de l'atletisme en pista, malgrat ens pesi, l'atletisme en pista és molt desconegut...

La meva companya per exemple era corredora de 2 dies a la setmana, i fins que no em va conèixer no tenia ni idea que hi hagués la possibilitat d'entrenar atletisme en pista. Ara els dos dies va la pista i està pensant seriosament en federar-se. En el seu col·legi de petita hi anava el David Canal i no es creien que practiqués atletisme (li deien que la gent entrenava futbol/basquet però no atletisme...) fins que un dia ja de grans el van veure per la tele.

Crec que és només un exemple de que hi ha moltes persones que si sabessin que hi ha aquesta possibilitat (el passar d'entrenar a les aigües a una pista) s'ho pensarien molt seriosament.

S'ha de treballar per treure la idea del cap que l'atletisme en pista=atletisme d'èlit

A mi em sembla que al corredor popular li "bufa" bastant ser "atleta" de pista perquè bàsicament li "bufa" el títol d'atleta. És rutero, és fondero. Són conceptes diferents.

Pensaments diversos: córrer és traslladar-se d'un lloc a l'altre amb les cames a una velocitat més alta que ho fem quan caminem i amb un esforç més exigent. Traslladar-se vol dir fer una ruta. Pensar en la ruta vol dir tenir en compte l'entorn, el moment climàtic (si fa fred, si fa sol, si fa vent), .....

Tant en el cas dels que "roden/em" els diumenges al Masnou o a les Aigues, com en el cas dels que entrenen en aquests mateixos llocs per preparar seriosament una cursa de fons, (cada vegada n'hi ha més dels dos) una pista d'atletisme no es un àmbit atractiu. Penso que és impensable canviar el marc de la muntanya o la platja per una pista. (També és poden fer series ràpides a les Aigues si hi vas ben aviat).

Però, és cert que molts corredors trobarien en l'atletisme de pista la possibilitat de participar en altres tipus de proves desconegudes per la majoria que no estan renyides amb les proves en que participen habitualment. Fàcilment podrien fer bones curses de 5000, 10000 en pista o cross. A més de descobrir que potser són millors esportistes de mig fons que de fons. Cal informació i difussió.

Fin aviat.

Mireia

És molt interessant aquest tema, però sembla que tots parleu d'acostar els "fonderos/as" a la pista.
El meu pensament es centra en l'atletisme femení, i sobretot, en el veterà femení. Alguna, encara que sigui una atleta de puta pena (jo sí que dic "caca" i aquestes coses, Mireia), el que m'agrada són proves que únicament es poden fer en una instal·lació atlètica: saltar i aquestes cosetes. Jo vaig pensar en el lema de les Teresines "si elles poden, jo també". Malgrat m'ha quedat clar que en el meu cas no és així, si veuen algú tan patètic com jo, segur que pensen en el lema i baixen a les pistes. Quantes més s'acostin, més possibilitats que algun "diamante en bruto" aparegui en proves ara per ara molt minoritàries en l'atletisme veterà femení.
Estic d'acord que s'ha de difondre més, l'ideal seria des de petits, però sempre es pot fer una oferta a adults, per exemple pares de nens que fan atletisme o en les vostres curses populars.
També penso com la Sandra: l'atletisme popular té un caire més social i tothom passa desapercebut i està ben vist; a la pista ets un blanc més fàcil i l'ambient competitiu, o simplement no sentir-se out, no són fàcils d'assimilar. Això la gent "boneta" no ho pot entendre, pq obviament a ells no els passa, ni a un lloc ni a l'altre.

Bè, jo porto molt poc temps en aquest mundillo, però si que es veritat que la gent que ja som adulta desconeixem que es possible practicar aquest esport si no comencem de petits, qui ens hi voldrà? anirem a un equip "gran" ?, et diran que donde vas carroza. Molta gent desconeix que existeixen associacions atletiques com barcelona atletisme on els veterans si poden apuntar.
Jo particularment, conec aquesta realitat per que la meva filla Marina va començar a fer Atletisme com activitat extraescolar i poc a poc vas descobrint tot un mon. En el tema de les curses populars i la pista, es cert que a les populars passes mes desaparcebut que a la pista (gairabé sempre queda algú per darrera teu) i potser tenim por a la presiò de la pista (on la possibitat d`arribar l`últim es palpable), potser hauriem de pensar que l`important es participar i esforçar-te per millorar dia a dia, i no tant sols les marques, si no com a persones, valorant l`esforç de cadascú.
Com ens valorarán els companys i tothom que ens mira?, ens importa més d`el que de vegades volem reconeixer però el mès important es sentir que fem el que hem de fer i ser honrats amb nosaltres mateixos.
I una altra cosa, la motivació, correr per la pista o per la platja o la muntanya, es molt diferent i jo comprenc que hi ha gent que correr per la pista els deprimeix i si vas sol "ya no te digo nà", però crec que hem de desterrar l`idea de que la pista es per lluir-se, si no que es un espai fantàstic i adecuat per realitzar l`esport que tant ens dona.

Hola companys,

M'acabo d'inscriure al fòrum.

Una salutació a tots!

Benvingut Enric59, ja he llegit el teu missatge respecte a l'acte de demà i el teu interés per l'Ateneu (present i futur). Per suposat que et tindrem informat i contarem amb tu quan calgui i puguis.
Respecte a demà, si algun dels correcats participants a la cursa d'eliminació no ha tingut oportunitat d'assabentar-se que podran tornar a veure-la, aquesta vegada, asseguts, els hi pots fer saber?

Com va anar ahir al vespre l'estrena?
La Montse, la Eli i jo vam acabar l'entrenament tard i ja no m'hi vaig acostar.

Em permeto entrar en el fòrum per fer una asseveració i un reconeixement: per a mi va ser un vertader honor participar en aquest primer debat que va organitzar l'amic Tuareg amb els companys de l'Ateneu Atlètic de Barcelona. Motes gràcies per invitar-me.

Us encoratjo a que seguiu, com teniu previst, fent una sessió semblant cada dos mesos.

L'atletisme -com esport minoritari que és- necessita d'iniciatives com aquestes que promoveu des del vostre nou club Barcelona Atletisme.

Us desitjo molt d'èxit. (El tindreu, a jutjar per la magnífica manera que ho enfoqueu, posada de manifest ahir amb total brillantor).

L'enhorabona!


Miquel Pucurull

Benvolgut Miquel Pucurull i resta de companys "corredors.cat",

sóc membre del Barcelona Atletisme i també hi era ahir a la 1a. trobada de l'Ateneu Atlètic. Comparteixo el teu desitg quan a les espectatives d'aquest Ateneu. Ahir, el primer dia, vam poder gaudir d'una taula amb ponents de luxe. L'èxit futur dependrà de tots plegats.

Em vaig quedar amb les ganes d'exposar el meu punt de vista quant al que es parlava de si atletes populars a les pistes. No ho vaig fer perquè no era una pregunta a la taula sinó un punt de vista personal a més de que se'ns tirava el temps al damunt.

M'explicaré, alhora que us intentaré provocar amb les millors intencions:

Em sembla que hi ha un terme mig entre els que només fan atletisme de pista i els fonderos mal anomenats "populars". No em direu que no us traslladeu per anar a entrenar (tots no rodeu només sortir de casa) ni que no us preocupa el vostre rendiment i la vostra millora (o sigui el crono) ni que no us sotmeteu a uns entrenaments súper disciplinats i sovint dirigits, ni que no penseu estant a la feina en què va anar bé del darrer entrenament i què us espera al proper, perquè no m'ho crec. O sigui que allò de que us agrada anar al vostre "aire" o que “rodeu” segons "sensacions" és relatiu ja que em sembla que sou força durs i disciplinats en general, i que sovint seguiu algun entrenament. Amb tot això vull dir que el rigor de vostre programa és tant exigent o més que el de molts atletes de pista.

Dins del nostre club hi ha atletes (sempre em refereixo als veterans) que han començat amb l’atletisme de pista de grans sovint a arrel de portar a entrenar als fills. Sense tenir cap gran nivell de res quan van començar, car un alt nivell d’autoexigència, han anat aprenent la tècnica de diferents disciplines i competeixen en diferents competicions amb resultats millors o pitjors, sempre dignes. Saltadores, velocistes, llançadors, mig fondistes,...

A les competicions de pista acostuma ha haver-hi un nivell força alt, el podriem anomenar d’èlit. És precisament aquí on volem trencar una llaça a favor que en aquestes competicions hi hagi més participació d’alló que en podriem anomenar atletes de pista “populars” per afavorir la pràctica d’aquest esport a un ventall més ampli de participants. Quants més serem millor. (Ahir a l’Ateneu el Josep Lluís va fer referència a que a Vilafranca hi va veure córrer un 3000 a 5’ i que això el feia pensar en on era la barrera dels “populars”. La del 3000 a 5’ era una servidora. El vaig fer pràcticament sola, la resta eren molt més ràpides que jo. Ja m’hagues agradat tenir altres parteneires del meu nivell!! li haurien donat més sentit a la prova) Segur que entre els fonderos/es populars hi ha gent que trobarien noves opcions de competir si fessin el pas de participar en proves de pista. Alhora que un bon divertiment que no està renyit amb les proves de fons més llargues que fan habitualment.

Repeteixo, quants més serem millor.

Mireia

Com he dit jo no hi era pq estava entrenant, però per segona vegada en aquest fòrum, Mireia, m'has llegit el pensament: que siguin dues les llances!
Segurament el dilema està en allò de "un atleta (artista, músic,...) ¿NACE o SE HACE?".
Està clar que ningú no neix ensenyat, però el talent i les qualitats innates a res que es treballen donen uns resultats molt brillants.
D'altres segurament no tenim el SE NACE, y el SE HACE l'estem agafant molt crescudets. Però el nostre esforç és el mateix que el dels primers i en la nostra mida també ens agrada obtenir els "nostres" fruits.
Si el que és vol es fomentar l'acostament a la pista en un esport minoritari, estaria bé donar una mica més de suport a aquests "atletes". Potser fem nosa als ulls o l'esperit d'elit d'algú, però en espai físic no ho crec, com a mínim en la faceta de l'atletisme veterà femení on el volum d'atletes és força reduït.

He penjat la meva crònica com a post a Blog de BCNatletisme. A l'entrada de la presentació de l'AAB.
Si la voleu posar coma article. Vale!
Salutacions!

Xenio

Nuria,

siusplau, no comparis un atleta amb un músic o un pintor. No són comparables. Una cosa és l'art, que comporta un procés creatiu, i una altra l'esport.

No és cap comparació, res més lluny de la meva idea. Malgrat són àmbits molt diferents, i no solament els que he mencionat, sinò en mols d'altres, això passa. Són facetes on qui té un "do", un "talent", un "nosequè" (digues-ho com vulguis) tenen molt de guanyat de cara a l'aprentatge, igualment imprescindible d'altra banda. I ho dic amb coneixement de causa.

Fotos:
http://picasaweb.google.es/poppyteam/AteneuAtleticDeBarcelona

Ahora que ya hemos pasado la jornada en la que presencialmente debíamos enterarnos de las causas de la ausencia de populares en las pistas creo que seguimos sin "fer l'aigua neta".
Los "populares" creen que la pista no les seduce porque (con esquemas actuales) les hace vulnerables a la mirada del público.
Los "oficiales" creen que no tiene cabida en la pista (aunque dicen esforzarse) porque no van más allá de lo que actualmente se hace.
Los "controladores" dicen que no pero que si, que la "ley" les impide entrar pero que su tecnología puede con casi todo.
Y los "gestores" querrían que entrasen y estarían dispuestos a hacer más si así fuese pero dependen de quienes los tienen que llevar.
En pocos días podreis ver colgada, en nuestra web, la sesión integra del viernes y podreis (si teneis tiempo de verla) haceros vuestra propia opinión.
Ahora daré la mía. No pretendo cambiar el gusto atlético de las personas pero me parece brutalmente desproporcionado el horizonte actual. No es de recibo que decenas de miles de personas corran por nuestras calles, carreteras y bosques y que el 90% no sepan que existe un lugar para correr llamado pista de atletismo y que el 95% nunca hayan entrado a usarla. Y, mientras tanto, el atletismo oficial se queje de cada día llegan menos, que la promoción cada vez es menor y que la culpa la tiene la Wii.
Por lo tanto "algo huele mal en Dinamarca" como diría Shapeskeare. Aunque debió decirlo en inglés (Menottiiiiiii).
Con estamentos totalmente anclados en el atletismo de hace dos siglos, no solo los federativos actuales sino también los que no lo son y lo hubieran podido ser, no se avanzará en la aproximación de mundos.
Puede que en unos días alguien tenga una brillante idea de "cosecha propia" y nos demuestre lo contrario pero la realidad es que, a día de hoy, nadie está planteándose trabajar hacia el "sorpasso" (como aquel que nunca llegó a darse pero, ¡que cerquita se quedó!).
Está claro que el proceso es dificil y la aproximación será más lenta de lo que todos quisiéramos pero, para hacerla, debemos revolucionar nuestro deporte acabando con viejos esquemas y tabús, organizando nuevas modalidades , transversalizando la competición y dejando de seguir ciega o interesadamente a "gurús" trasnochados.
Bueno, puede que haya vuelto a transgredir el sistema imperante, si es así que nadie piense que transgreden mis compañeros de viaje, el único dueño de mis palabras soy yo.

La siguiente sesión de l'Ateneu la haremos después del verano, cuando el agobio competitivo haya pasado y la reflexión tenga su espacio.
Este también es un gran proyecto y trabajaremos en él en su momento.

Despres d`haber provat la pista, crec que es molt dificil atreure el "rutero" a la pista,dons trobar-te lluitant contra tú mateix i el crono amb els altres atletes a "kms de distància" i doblante no te res de bonic, no vas a pasart-ho bé o fas per superació personal, peró en aquells moments no disfrutes, si que disfrutes de l`ambient,peró, per la pista no ens enganyem, s`ha de tenir esperit competitiu , les populars son un altre món.

Raul, comparto parte de lo que dices , respecto a que hay que tener espiritu competitivo y que los populares, somos de otro mundo (aunque yo diria de otro nivel) pero yo si que he disfrutado a pesar de llegar el ultimo (o de los últimos en el meeting). Porque cada carrera es un reto y , tenemos la suerte de tener un nivel "relativamente" bajo, por lo que progresar es bastante facil respecto a los de elite.
Y, cuando mejoramos una marca, estamos muy contento de ello y lo disfrutamos.
Pero pasa lo mismo en la ruta : cuando hice marca personal en maratón este año, estaba (y estoy) super orgulloso .... a pesar de que el primero me sacaba casi una hora!!!